Seguiment d’Expedients 



Descargar 1.01 Mb.
Página3/11
Fecha de conversión06.05.2017
Tamaño1.01 Mb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11

Primer - Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la “Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local” (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013) d’acord amb el text que s’adjunta, segons el que s’estableix en els arts. 75 bis i següents de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.

Segon - A tal efecte, sol·licitar Dictàmen del “Consejo de Estado”, conforme a l’establert en l’art. 75 ter 3 de la “Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, per conducte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas”, a petició de l’entitat local de major població “(art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local)”, així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària.


Tercer - Facultar i encomanar a l’Alcalde/Alcaldessa per a la realització de tots els tràmits necessaris per portar a terme els acords primer i segon i expressament per a l’atorgament d’escriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es requereixi a favor de la Procuradora Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Madrid per tal que, en nom i representació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, de forma solidària i indistinta interposi conflicte en defensa de l’autonomia local contra la “Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”, seguint-lo per tots els seus tràmits i instàncies fins a obtenir sentència ferma i la seva execució.”

* Pren la paraula el Sr. Felipe Barrera en representació de l’UGT:
“La Confederació Sindical de Comissions Obreres i la Unión General de Treballadors manifestem el nostre suport a la decisió de la Cimera d'alcaldes d'iniciar un recurs d’inconstitucionalitat a la "Llei 27/2013 de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local", amb l'objectiu de sumar suports per a assolir fer una cosa que mai abans s'havia fet en el nostre país, que els Ajuntaments espanyols acudeixin al Tribunal Constitucional per a demanar-li que paralitzi i anul·li una Llei. Així mateix reiterem la nostra disposició de col laborar amb l'Assemblea d'alcaldes (composta per representants de PSOE-PSC, CIU, IU-ICV, ERC, CC, Chunta Aragonesista, Compromís, Nova Canàries i UPyD) en les accions que aquesta determini per a buscar la retirada d'aquesta Ilei.
Aquesta Llei recentralitza i posa en qüestió la nostra democràcia, ataca a l'autonomia local que està garantida per l'article 140 de la Constitució i la Carta Europea de l'Autonomia Local aprovada en 1985 i ratificada per l'Estat espanyol en 198& i definida com: "El dret i la capacitat efectiva de les Entitats Locals d'ordenar i gestionar una part important deis assumptes públics"
I, en el seu Art. 4, estableix:
"L'exercici de les competències públiques ha de, de manera general, incumbir preferentment a les autoritats més properes ais ciutadans".
-El que persegueix aquesta Llei és afeblir la democràcia local a través de la reducció de les seves competències, i l'anteposició deis principis d'austeritat sobre tots els elements que garanteixen la gestió municipal deis serveis públics.
-Planteja un buidatge democràtic de les entitats locals, dones la ciutadania votarà a representants en els ajuntaments que no rendiran comptes davant aquests ja que no els prestaran serveis.
-Buida la capacitat de gestió de les entitats locals de municipis de menys de 20.000 habitants.
-Afebleix a les Entitats Menors, fonamentals per a acostar l'acció administrativa i els serveis públics a la població.
Les entitats locals són essencials per als ciutadans.
-El nostre desenvolupament democràtic ha configurat a les Entitats Locals en les autèntiques prestadores de serveis públics a la ciutadania, garantint la cohesió social interterritorial i la igualtat.
- En els municipis de menys de 20.000 habitants aquesta llei afecta a la prestació deis serveis més bàsics (a Catalunya són 882 ajuntaments). Els municipis de menys de 5.000 habitants (un total de 715 a Catalunya) tindran com únic servei obligatori encarregar- se del funcionament del cementiri municipal, no solament deixaran de prestar serveis, a més perilla la seva existència, ja que aquesta s'avalua solament en termes de rendibilitat econòmica.”

Continua llegint la moció el Sr. Jordi Ventura, en representació de CCOO:
“Les mesures de centralització de competències i serveis poden comportar canvis de destinació del personal al servei l'ajuntament i, fins i tot, una reducció de personal en detriment d'una atenció més pròxima al ciutadà i en el territori.
Amb aquesta reforma local els ajuntaments no podran prestar cap servei sanitari. La Ilei fa que les polítiques i recursos d'atenció a la dona que faciliten actualment els ajuntaments puguin deixar de prestar-se.
Aquesta llei fa que els ajuntaments tinguin limitada la seva capacitat per a crear i gestionar escoles bressol, escoles de música, escoles d'adults i qualsevol altre servei d'ensenyament no reglat.
La major part dels serveis socials que a dia d'avui proporcionen els ajuntaments, amb aquesta reforma, passaran a ser competència de la Generalitat, que els haurà de finançar íntegrament.
-La relació entre la crisi i els serveis públics hauria de ser directament proporcional: a més crisi s'hauria d'incrementar la protecció en situacions de desavantatge. No obstant això és en aquest punt àlgid de la crisi on el govern ha deixat a la ciutadania sense la cobertura deis serveis públics (la taxa de pobresa relativa supera el 21 %), a través d'aquesta llei.
UGT i CCOO manifestem, una vegada més, el nostre rebuig a aquesta reforma de l'administració local perquè no és una simple actualització del nivell competencial municipal, sinó que es tracta d'una autèntica involució del règim local, que tindrà conseqüències socials en forma de majors desigualtats, i una deterioració i tancament de serveis públics que afectaran ais veïns i veïnes i també a l'ocupació pública. Per als sindicats aquesta Llei nega ais municipis l'autonomia política i suficiència financera irrenunciables per a un municipalisme de qualitat i democràtic, i suposa un atemptat a l'autonomia municipal.
CCOO i UGT continuarem amb els actes i mobilitzacions en contra d'aquesta llei, conjuntament amb una gran part de la ciutadania que també ha manifestat estar en contra d'aquesta reforma.
En resum: UGT i CCOO donem suport al recurs d'inconstitucionalitat a la Ilei de reforma de l'Administració Local i col laborarem en la presentació d'acords en els plens de les corporacions locals per a reforçar aquest recurs.”

Intervé la Sra. Alcaldessa:
“Tal i com s’ha recollit en les intervencions que han fet els dos representants de les Seccions Sindicals de Comissions Obreres i UGT el que fem en aquest punt de l’Ordre del dia és la Proposta per formalitzar el que seria o que equival a un Recurs de Conflicte de Competències en defensa de l’autonomia local en contra de l’aprovació, en aquest cas, de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
S’exposava en la intervenció anterior que aquesta normativa, entre d’altres aspectes, i el que és més important i que motiva, en certa manera, la presentació d’aquest Conflicte de Competències on molts ajuntaments, en aquest cas, en la situació en el cas de Catalunya: l’Associació de Municipis de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, doncs han articulat tot el procés per fer possible que la majoria d’ajuntaments de Catalunya presentin, presentem, aquest recurs.
Ens sumen a la necessitat que hi ha per formalitzar un conflicte de competències d’aquestes característiques, que és: que cal com a mínim una setena part dels ajuntaments, del conjunt de l’Estat espanyol, es a dir, 1200 ajuntaments que representin a una sisena part dels habitats del conjunt de l’Estat espanyol, doncs pugin exigir aquest procediment. És el que avui fem, formalitzant-lo a través d’aquesta Sessió Plenària.
Entre altres aspectes que justifiquen la presentació d’aquest recurs, més enllà de la vulneració que abans s’apuntava d’alguns dels drets que tenen els ciutadans i les ciutadanes a rebre els serveis públics fonamental i bàsicament fonamentals en temps de crisi, hi ha una qüestió que justifica la formalització d’aquest Recurs i que és molt important, que és que la nova llei estatal, la Llei, la LRSAL, vulnera l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria d’Organització Territorial i de Règim Local, convertint els ajuntaments en una administració subordinada, o lo que és el mateix, en un apèndix de l’Estat i una instància merament administrativa, que podria dir, perquè la gent que el públic que ens està escoltant, ens entenguin, en una mena de gestoria sota el control del seu funcionament, vulnerant d’aquesta forma l’actual marc basat en el principi d’autonomia i subsidiarietat –que també s’apuntava en les intervencions anteriors- recollit a la Carta Europea d’Autonomia Local com a criteri de proximitat alhora de l’atribució de les competències i l’eficàcia i la redistribució d’aquells Serveis que reben els ciutadans i les ciutadanes, ja siguin Serveis Social, Serveis d’Atenció a la Dona o d’altres aspectes que abans s’apuntaven.
Efectivament, com apuntem en el contingut d’aquest recurs, aquesta nova normativa vulnera bàsicament les competències que té reconegudes, en aquest cas, la Generalitat de Catalunya, a través del seu Estatut per regular el marc d’autonomia dels propis ajuntaments. Tot plegat, en moment de crisi econòmica, en moment de dificultats, en moment on les majories de la resta d’administracions fan retallades molt severes en aquells serveis que reben el conjunt de ciutadans i ciutadanes, aprovar una llei d’aquestes característiques, no només es una regressió quan els serveis que rep, serveis públics que rep el conjunt de ciutadans i ciutadanes, sinó que evidentment això es fa en un marc, en que sota el parer de la majoria d’alcaldes i alcaldesses que faran possible que puguem presentar aquest Conflicte de Competència, doncs, evidentment, envaeix les competències, tant l’Estatut de Catalunya com el concepte que, recomana així la resta d’administracions, fins i tot les Instàncies europees, en relació com s’ha de prestar els serveis públics i, sobre tot, la laminació, clara i manifesta de l’Autonomia local.
Es per això, que avui presentem aquesta proposta, que la formalitzem en Sessió Plenària. Que, com he dit, se sumaran molts ajuntaments d’arreu d’Espanya per fer possible que aquest Conflicte de Competències, pugui avançar, i que sigui el Tribunal Constitucional qui resolgui sobre aquesta invasió clara de competències. Que es demostra també en una basant molt marcada en relació, com deia, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i com envaeix la LRSAL tota una sèrie de competències del propi marc regulador a l’àmbit de Catalunya, que realment són insostenibles des d’un punt de vista respecte, ja no només de l’Autonomia Local, sinó de l’Organització Territorial que ens hem dotat.
Per tot això formalitzem la proposta de recurs, per part de l’equip de govern, en aquest cas.
Passem al posicionament dels Grups, Sr. Sergi Arnau, per Gent de Gramenet”

Exposa el Sr. Sergi Arnau:
“Nosaltres, vagi per endavant, que votarem a favor del recurs, però tenim la necessitat de portar la nostra posició al respecte perquè entenem que el text, doncs, ens representa però, clar, el nostre posicionament no està prou recollida.
Referent a l’actual procés de reforma de les administracions locals espanyoles, però també el que s’està coent a nivell català, doncs, òbviament mostrem el nostre desacord i ens preguntem que aquest acord, si no tira endavant el Recurs al Tribunal Constitucional, què passarà? O, ¿què passarà quan arribi la llei catalana que no dista molt de la que ens està presentant el Govern espanyol?
Es tracten d’ofensives neoliberals que pretenen allunyar la democràcia de les persones i privatitzar sectors estratègics de l’economia. Reformes dictades per la Troica que no es poden entendre fora del context d’imposició de les mal anomenades Polítiques d’Austeritat i de la voluntat explicita de fer fora als poders públics de certs sectors, fins ara vetats al negoci privat.
Es per això, que aquestes reformes combinen amb dos elements: retirada de poders i competències als àmbits més propers al ciutadà i retallada de serveis públics per facilitar-ne la privatització.
Aquestes propostes de reformes o destrucció tindran, fonamentalment, dues conseqüències:
En primer lloc, degradaran la ja precària qualitat democràtica a la nostra societat i convertiran als municipis en mers gestors buidant-los de contingut polític i, per tant, allunyant el poder de la gent.
En segon lloc, aguditzaran els processos de privatització de recursos i empreses públiques fent-los al criteri de suficiència o sostenibilitat financera, reduint significativament la xarxa de recursos públics i, per tant, la xarxa de recursos para la majoria de la població.
Em sobta, per això, -i aquí ja entrem en l’àmbit local específicament i de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet- que l’equip de Govern denunciï que es pretén privatitzar serveis públics o que es denunciï l’especulació, quan des de l’Ajuntament es porten a terme privatitzacions de serveis públics i, des d’una empresa com Gramepark, doncs, entenem que s’especula a l’àmbit immobiliari, i a partir d’aquí entenem que el problema és: qui privatitza el servei i no que es privatitzi.
Per altra banda responent la nostra posició respecte a la pregunta inicial de: ‘què passaria si el Tribunal Constitucional tomba el Recurs o si la llei catalana no dista massa de l’espanyola?’, doncs, nosaltres fem una crida a la desobediència en aquest sentit. Agafem el guant que va estendre la Sra. Alcaldessa en un Ple, tot i que després va matisar, i demanem que s’articuli des de l’Ajuntament amb la societat civil colomenca algun tipus de desobediència a aquestes lleis.”

Manifesta el Sr. Gómez Montero:
“Vaya por delante que, Plataforma por Catalunya es un partido municipalista, que cree en el municipio; que el municipio es la administración política más antigua de España, por lo tanto, como identitario, como no vamos a estar a favor del municipio. Desde el municipio hacia arriba se ha organizado siempre el conjunto de las españas en la que nosotros creemos.
Pero, claro, ustedes pretenden, con todo este movimiento, negar la mayor. Durante décadas parapetados en las instituciones y como ahora toca hablar de municipio: vamos a hablar de municipio. Han hecho y deshecho los alcaldes de toda España –cuando digo España evidentemente hablo de Catalunya- y los alcaldes de Catalunya no han sido menos, y los alcaldes de Santa Coloma de Gramenet no han sido la excepción. Aquí se ha hecho y se ha deshecho.
Esta nueva ley que propone: que sea imposible que se creen instituciones financieras del tipo de Gramepark, bien, entonces, en ese punto nosotros tendremos que estar a favor; no estamos de acuerdo que tras oscuros intereses, desde un municipio, un alcalde que se crea con superpoderes sea capaz de crear una institución como la que tenemos aquí, como Gramepark, que luego, sabemos todos muy bien en lo que ha devenido: es un fondo donde van a parar los recursos de toda Santa Coloma y aún no sabemos muy bien por qué, ni dónde, ni cómo, aunque luego ustedes nos intenten explicar toda esa serie de bondades y de servicios que ofrece Gramepark y se olviden de explicarnos todo lo que nos quita Gramepark.
Dicho esto, nosotros somos partidarios de la autogestión, pero es que ha llegado un momento, en el conjunto de toda España, en que no hay ayuntamiento que ustedes cuando gobiernan no haya quebrado, va lo mismo para los señores que se sientan delante nuestro -lo mismo va por el Partido Popular-, entonces, si para una vez, que nosotros que hay cierta voluntad de hacer las cosas, que hay una ley que podría poner cierto orden, porque es, señores, lo que se está pidiendo es que haya una serie de parámetros iguales para toda España; que no se exceda en gastos, por ejemplo, el famoso Plan E, del Sr. Zapatero, piscinas en pueblos de 30 habitantes, etcétera, etcétera. Lo que se pide es un poco de ordenar los recursos.
Los recursos de los ayuntamientos los pagan con su dinero los ciudadanos, con lo cual si de verdad se esta pidiendo orden a esos recursos, como mínimo, como mínimo, mirémonos bien la ley, hagamos propuestas, si un caso, para cambiarles puntos que no nos parezcan de acuerdo, pero para una vez que parece que hacen algo medio decente, algo que pretende poner orden en el caos que hay, no vamos a ser nosotros los que nos pongamos en contra. Si bien es cierto que siempre pagan los mismo, siempre que se pide recortes se pide a la administración local y nos olvidamos de que la Generalitat también nos roba y nos olvidamos que el estado también hace aguas y que el Estado también crea déficit al conjunto de la ciudadanía y no hay ningún cambió estructural que nos satisfaga, que podamos ver que el país va a cambiar.
Pero bien, sumemos cuantos políticos hay en España, cuantos entes, cuantas diputaciones, cuantos pueblos, cuantos etcétera, y luego cuando hagamos una comparación una comparación con los países de nuestra órbita, porque ustedes cuando hacen comparaciones con países de nuestra órbita, luego se olvidan en determinados puntos de hacerla. Francia, el cual no es un ejemplo para mi porque es un modelo centralista a años luz de lo que nosotros defendemos, pero es que en Francia no hay factura que emita un municipio que no vaya directa a Paris y que Paris la paga, antes de pagarla dice, a ver, esta factura porque se emite y a quien se emite, y cual es el importe. Claro, con un mínimo de orden –me voy a ahorrar la palabra- pero esto parece una casa de ... En toda España no hay ayuntamiento que sea gestionado de una forma eficiente.
Pues bien, esto a nosotros nos parece una ley que quiere poner cierto orden. No la vamos a votar a favor, porque sí es cierto que tiene tintes centralistas, pero es una ley que intenta poner en orden la casa y que ustedes, con un mínimo de coherencia, si de verdad trabajaran para el ciudadano dirían: bien, es cierto, aquí ha llegado el momento en que todo esto no puede seguir así. Vamos a puntualizar detalles de esa ley, pero ustedes lo que simplemente quieren hacer, es: vamos a derogarla, porque quieren seguir siendo los caciques y señoritos de cada pueblo donde gobiernan. Donde quieren ustedes decir: no, esa obra, 10 millones de euros, no hay problema, la hacemos. No, hombre, hay que haber un poco de coherencia. Si nosotros nos hemos cansado de decirles que no saben gestionar y, que, productos de su mala gestión el ciudadano lo paga en forma de impuestos y esos impuestos no son ni más ni menos que expropiación de su bolsillo.
Pues aquí, como mínimo, nosotros no les vamos a dar la razón porque no la tienen, nos vamos a abstener todo y que vemos puntos positivos de la ley. Pero esta ley nos gustaría que fuera acompañada de leyes similares en cuanto a, por ejemplo, estatales. Vemos por ejemplo cómo el gobierno de Madrid, nos receta una cuestión a entes locales pero ellos no se aplican la norma.”

Indica la Sra. Ma. Carmen Sáez:
“Bien, en cuanto a nuestro posicionamiento ante el acuerdo de este Ayuntamiento para iniciar la tramitación del conflicto en defensa de la autonomía local contra los artículos primero y segundo y demás disposiciones afectadas de la Ley 27/ 2013 de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración local:
En primer lugar, especificar que corresponde al legislador estatal establecer las bases del régimen local tanto en lo relativo a los aspectos organizativos o institucionales, como en relación a las competencias de los entes locales.
La Constitución española, a diferencia de lo que pasa con los listados competenciales contenidos en los artículos 148 y 149 en relación a la distribución territorial del poder del estado entre el Estado y las Comunidades Autónomas, no contiene ninguna referencia explícita a las competencias locales.
El Tribunal constitucional, es el que a través de numerosas y diversas sentencias, interpreta los artículos 149.1.18 y 137 de la Constitución Española, que corresponde al Estado la competencia para establecer las bases no solo en relación a los aspectos organizativos o institucionales, sino también en relación con las competencias de los entes locales constitucionalmente necesarios.
Tal y como el Consejo de Estado ha expresado, es el legislador estatal quien, en el ejercicio de la competencia que le reconoce el artículo 149.1.18 de la Constitución Española, puede y ha de establecer una regulación normativa uniforme y de vigencia en todo el territorio español, configurando un modelo local común que comprenda tanto la vertiente subjetiva o de construcción institucional de los entes locales, como la objetiva de determinación de las competencias que se les atribuyen, incluyendo igualmente la regulación de las relaciones existentes entre sí y con otras administraciones públicas.
Añade que se trata, en todo caso, de una regulación de carácter básico que, como tal ha de permitir un posterior desarrollo por las Comunidades Autónomas a las que los estatutos de autonomía les atribuyen, con diferente alcance, por supuesto, competencias en materia de régimen local. Algunos de ellos como el de Cataluña o el de Andalucía, reconocen expresamente competencias en materia de “determinación de las competencias propias de los entes locales” mientras que otros como el de la Comunidad Valenciana o el de Castilla y León, la remiten a la legislación estatal y de la Comunidad Autónoma.
En segundo lugar, el legislador estatal puede modificar, aumentar o disminuir las competencias locales sin que comporte una vulneración d ella autonomía local.
El Consejo de Estado ha manifestado en su dictamen 576/ 2013, sobre este anteproyecto de ley, que existe un núcleo básico e indisponible que define la autonomía local, más allá del cual corresponde al legislador básico configurar el ámbito concreto al cual se extiende esta autonomía, pudiendo hacerlo con más o menos amplitud en función de los criterios que en cada caso hayan de considerar.
De conformidad con este planteamiento, no puede afirmarse sin más que la regulación en proyecto atente contra la garantía institucional de la autonomía local, por más que resulte un marco competencial más estrecho que el que definía hasta ahora la Ley de Bases de Régimen Local.
Por lo tanto, desde el Grupo Popular, defendemos que la Ley de Racionalización y sostenibilidad de la administración local no vulnera la autonomía local y por lo tanto no compartimos la formalización del conflicto en defensa de la autonomía local.
No va a suprimir ningún servicio, aunque sí se establecen mecanismos para que no hayan solapamientos ni duplicidades, sino solo una administración que los preste.
Y se van a mantener todos los servicios sociales, todos los ciudadanos van a recibir atención social y servicios sociales. Su prestación quedará garantizada en esta ley con independencia de que la administración es la que asume la gestión, en razón de la distribución competencial o de la asignación eficiente de recursos.
En definitiva, como ya hemos comentado, votaremos en contra de este punto.

Exposa el Sr. Carles Combarros, del grup municipal de Convergència i Unió:
“Aquest conflicte, tot i que avui ho formalitzem, des de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, podem dir que no es nou, de fet, des de l’inici de la legislatura, l’actitud del Partit Popular, viernes tras viernes, decreto tras decreto, ha estat una dinàmica de recentralització i uniformització de tot allò que passa a diferents nivells d’administracions al nostre país.
Des de Convergència i Unió ho hem denunciat des del primer moment hi era. A vegades les nostres crítiques queien en saco roto –es diu en castellà, si no m’equivoco-, però avui en dia es fa de manera evident. I es fa evident amb una reforma de la llei que en essència, si ho analitzem de manera més objectiva possible, hem de mirar si és eficient i si ofereix una millora respecte al que hi havia abans.
Quan ho mirem des d’una òptica més objectiva, podem afirmar amb total rotunditat que no porta absolutament res millor al ciutadà de peu, als ciutadans de Santa Coloma, de Sant Adrià de Besós, de Barcelona, de Sant Feliu de Codines. Qualsevol d’ells quan analitzi quins són els serveis que l’administració li presta, li ofereix, veurà que amb la reforma del Partit Popular va empitjorat: pagarà els mateixos impostos, però es veurà empitjorat.
I, això, per què succeeix?, doncs en essència perquè la proximitat dels diferents ens locals, dels ajuntaments, el que permet és un coneixement molt més diari, molt més proper –si m’ho permeteu- de les problemàtiques que li passen als ciutadans i ciutadanes. I la resposta per part dels ajuntaments, per part de l’Administració Pública Local és molt més ràpida, eficient, bàsicament en relació en aquesta proximitat, no cal arribar a l’esperpent de dir que 650 quilometres de distancia, serà molt més difícil que aquells que se seuen –també càrrecs electes i amb legitimidad legislativa como ha comentat la portaveu del Partit Popular- doncs que es vegin allunyats de la realitat de Santa Coloma de Gramenet.
Per tant, defensem la proximitat de les administracions i una proximitat de les administracions dotades de recursos i competències per poder oferir aquest servei.
Però també anirem a veure quin és el rerefons d’aquesta reforma i per molt que li donem voltes, si veiem que el ciutadà no rep una millora en la prestació del servei, que més hi ha. Doncs, des de Convergència ho hem denunciat des de fa dos anys, i ho tornem a fer avui aquí, que és una clara intenció de càstig i de culpabilització a qui no li toca.
Escolti, els ens locals representen un 4,5% del deute total de les administracions públiques del nostre país. El deute és un 4,5%, el volum de les prestacions de serveis que oferim als ciutadans i les ciutadanes és del 14%. La relació entre el deute i la prestació de serveis, en aquest cas es favorable als ajuntaments i als ens locals.
La Generalitat de Catalunya, que també ha hagut qui l’acusat de falta de eficiencia y que hacia falta reformas de la organización autonómica, escolti’m, presta un servei pel volum del 33% i el seu deute és del 20,5%, per tant, eficiència.
Ara mireu-nos l’Estat espanyol. L’Estat espanyol presta un servei de volum del 54% i el seu deute, respecte al total del deute de les administracions és del 75%.
Si veritablement l’objectiu com se’ns ha plantejat des del Partit Popular és: mejorar la eficiencia de los recursos públicos, potser que s’ho comencin a mirar des de casa, no. Potser que aquells serveis, aquelles estructures administratives que ofereix l’Estat espanyol o que no ofereix però que l’estructura hi és, doncs que potser facin la reforma. Doncs miri, des del principi del Gobierno del Partido Popular no han tocat absolutament res d’estructures de l’Estat espanyol, en canvi sí, ens han collat fins a l’extenuació amb recursos a la Generalitat de Catalunya i les diferents Comunitats Autonòmiques, hi han presidents que es queixen, el nostre es queixa i es queixa molt, i així el tracten, i ara ens toca a les entitats locals: doncs, ja n’hi ha prou.
No milloraren, en cap cas, el finançament local, tot al contrari, i comportarà directament una reducció dels ingressos dels ajuntaments al curt termini, a banda del que ja s’ha denunciat anteriorment i, a més a més, envaeix competències de la Generalitat de Catalunya, de l’Estatut de Catalunya, i això és clar.
Per tant, celebrem que des d’aquest Ajuntament, conjuntament amb molts altres, iniciem els tràmits d’inici de Conflicte amb l’Estat espanyol i esperem una resolució favorable per la nostra banda.”

Manifesta el Sr. Sánchez Travería, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds – Esquerra Unida i Alternativa:

“Ja s’han dit moltes coses, gairebé totes, en relació a aquesta llei. Reiterar que és un atac a l’autonomia local i que, independentment del Recurs d’Inconstitucionalitat per la incompatibilitat o perquè l’afectació d’una sèrie d’articles, en si mateix el contingut polític d’aquesta llei busca limitar l’autonomia local amb alguns pretextos com és l’endeutament municipal, però ja s’ha dit i queda clar que pel volum de xifres que tenim l’endeutament municipal en el conjunt d’Espanya no supera el 4,5% del que és l’endeutament públic i, que s’ha de buscar bàsicament en l’Estat aquell endeutament públic, el gran pes de l’endeutament públic.


I si busquéssim entre els ajuntaments, curiosament, els ajuntaments més endeutats, en volum i en percentatge són ajuntaments del Partit Popular. Destaca de manera extraordinària l’Ajuntament de Madrid, amb sis mil i pico, gairebé 6.500 milions d’euros d’endeutament que és gairebé sis vegades més que l’Ajuntament de Barcelona, per exemple.
Per què aquest text?, doncs aquest text és perquè ha de ser un text comú, no podem negociar-lo ajuntament-ajuntament, ha de ser el mateix text que es presenti a tota Espanya. Ja s’ha dit, ha de ser una setena part de municipis d’Espanya que, a més a més, englobi una sisena part de la població total d’Espanya per poder presentar el Recurs d’Inconstitucionalitat. I per tant, aquest mes, el mes que ve, esperem que aquesta feina estigui feta i s’havia d’arribar a un acord que ha estat aquest i que nosaltres no podem modificar cap línia perquè, si no, no podríem participar d’aquest Recurs d’Anticonstitucionalitat.
Dir que és una llei plena d’indefinicions que deixen moltes indefinicions a interpretació posteriors, però també en alguns casos d’indefensions. Indefensions de l’Ajuntament davant de la mateixa llei o davant d’altres administracions, i dóna un pes exagerat a les diputacions. Un pes exagerat a les diputacions.
Hem de recordar que municipis d’Espanya, no arribaran al 50% els municipis que tinguin alcaldes, alcaldesses o governs del Partit Popular, però les diputacions sí, la immensa majoria de diputacions, a dia d’avui, estan governades pel Partit Popular i gestionaran i passaran a gestionar doncs un munt de petits, grans i mitjans contractes, aquesta és la realitat que comporta una llei d’aquestes característiques, i l’hem de dir i també l’hem de denunciar.
També s’ha de dir que les diputacions, donant-li un pes a les diputacions estem donant un pes a un organisme, potser legítim, té les seves funcions, però estem donant més competències, més força, més contingut a una administració que no té un control directe de la ciutadania. No té un control directe de la ciutat perquè com tothom sap els responsables o representants de les diputacions són regidors, regidores, i de manera indirecta existeix aquest control però no de manera directa com pot passar a un ajuntament, com li pot passar en un Ple com aquest, per exemple.
Dos aspectes només concret del què significa aquesta llei:
Un, respecte al tema dels aspectes socials, carrega, carrega la feina de tot allò que és Serveis Socials a les comunitats autònomes i als municipis, i l’Estat es renta les mans. És a dir, que l’Estat fa polítiques que generen desigualtats, diu: al cost d’aquestes desigualtats les hauran d’assumir les comunitats autònomes i els ajuntaments.
La segona qüestió, els aspectes mediambientals, un petit canvi, petit al text de la llei però és molt gran després per el que significa, és l’aspecte mediambientals. Mirin, en municipis de més de 50.000 habitants, com Santa Coloma de Gramenet, on posava ‘que una de les competències pròpies era la protecció del Medi Ambient’; ara és: ‘la protecció del Medi Ambient urbà’ ¿què significa?, que a molts municipis d’Espanya, tot allò que afecta a les costes, els municipis que han fet una gran feina en defensa del territori i en defensa del Medi Ambient no hi podran actuar, i ciutats com la nostra, ¿què significa?, tot allò que és la Serra de la Marina i la MAT a lo millor ens ho volen deixar lluny de la nostra competència perquè no tinguem res a dir. I això, vulguis que no, en coses concretes, en coses concretes, significa aquesta llei. No és solament buscar una racionalització econòmica, perquè com hem vist l’endeutament municipal només és del 4,5%, busca altres coses llegint la llei acuradament.
Per tant, reiterem el posicionament col·lectiu de l’equip de govern, que no pot ser un altre, que recolzar aquest Recurs de Inconstitucionalitat per aconseguir, com a mínim, aquesta setena part de municipis d’Espanya per tal de què puguem, d’alguna manera, fer front a aquesta llei i modificar tot allò que ens afecta.”

Puntualitza la Sra. Alcaldessa:
“Jo només apuntar, en relació al que abans es deia de la defensa de la privatització o dels serveis o les concessions en el marc d’aquest debat, és que hem de saber diferenciar entre el que és la concessió d’un servei púbic a una empresa, mentre que aquest servei públic que manté la titularitat, en aquell cas, és l’administració local, -no és la privatització del servei, sinó què es manté la titularitat del servei públic i per tant el que fa és que es concessiona el servei públic- i una altra cosa és el que succeeix, que pot succeir, amb la reorganització de competències que fa la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Estat, que en el cas, per exemple dels Serveis Socials es molt clara: va haver una modificació en la Disposició Addicional que regula el tema dels Serveis Socials, que s’ha ampliat el termini a un any, en comptes d’haver de deixar-lo de prestar d’un any a cinc anys.
Allí està molt clar, només hem de comparar el document, el projecte de pressupostos que presentava el Govern de l’Estat a la Comissió Europea, on clarament la suma del cost total dels Serveis Socials que presten els ajuntaments a nivell de tot l’Estat, no es deia que els passaria a prestar i per tant els recursos que inverteix l’Estat per donar aquesta cobertura els traspassaria a les Diputacions: simplement feia la supressió de l’aportació total. Per tant, hi ha una diferència entre la manera com es presta els serveis públics que podem estar o no d’acord i, aquest és un debat, doncs, que podem parlar en altres ocasions, però jo vull deixar molt clar: una cosa és la supressió d’un servei públic escudant-se sota una racionalització, ordenació, de competències que és el que està regulant la llei de l’Estat en relació als Serveis Socials Municipals i una altra cosa és com es presten els serveis, és a dir, qui manté la titularitat pública i com es concessiona el Servei, això no es privatització del Servei.
Dit això, un altre aspecte important dintre del debat, deixant de banda també com apuntava el Sr. Francesc Sánchez, que estem parlant d’un document formal per presentar el Recurs i no podem aportar el matis particular, jo crec que hi ha una trampa en tota aqueta Llei, perquè ara és una Llei aprovada, per cert, sense tenir en compte en cap moment les al·legacions i les aportacions que van fer molts ajuntaments, inclosos els del Partit Popular. Crec que l’única aportació que van tenir en compte, de les al·legacions que van fer els ajuntament, va ser una del Partit Popular que va en contra del sistema democràtic de cara a l’aprovació de pressupostos, que és que es podran aprovar a les Juntes de Govern Locals si no s’obté la majoria en el Ple, per tant, això evita el debat, i és l’única de les esmenes que es van acceptar.
Però hi ha una trampa molt clara en aquesta Llei, que és jugar a la idea d’una administració una competència, jugant amb la racionalització, quan no és veritat perquè estem en un estat de característiques, és el que s’anomena: Estat Compost. Per tant, el que podem compartir és: una administració una funció competencial, perquè no és veritat que la Diputació de Barcelona vingui a escombrar dues vegades els carrers; no és veritat que el Contracte-Programa on tenim serveis pactats, en aquest cas, amb la Generalitat de Catalunya, amb una Administració una funció competencial, es prestin dues vegades el servei que reben els ciutadans, no reben els ciutadans dues vegades, els ciutadans la prestació del PIRMI; no reben, dues vegades el ciutadans un ajuts pels lloguers socials; no mengen dues vegades els ciutadans en el menjador social quan tenen necessitats. I aquesta és la trampa, que la llei no resol , el finançament local, atrofiat des de fa molt de temps; no racionalitza les competències perquè no les ordena, simplement suprimeix aquells serveis que no són rentables des del punt de vista econòmic. El que s’ha fet, en aquest cas, per la pressió dels propis ajuntaments del Partit Popular ha estat, en el cas dels Serveis Socials, que era una mesura flagrant i hagués creat greus problemes a les majories de ciutats, també les que governa el Partit Popular, demorar l’entrada en vigor d’aquesta llei, en compte d’un any a cinc anys, com es feia amb la resta dels serveis que es veuen afectats: els d’educació i els sanitaris, però a més a més, el projecte, i això es pot revisar, el projecte de pressupostos no parla de traspassar els recursos a una altra administració perquè presti els serveis: suprimia un volum molt important de recursos econòmics per prestar els serveis socials que es presten des dels governs locals.
Per tant aquí hi ha una supressió dels serveis, més enllà del concepte de concessió. Això és el que justifica que hi estem d’acord molts ajuntaments, independentment del color polític davant la presentació d’aquest recurs.
Acabo perquè ja he esgotat el temps.”
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11


La base de datos está protegida por derechos de autor ©bazica.org 2016
enviar mensaje

    Página principal