Tv I Misèria de la II transició



Descargar 9.72 Kb.
Fecha de conversión02.05.2018
Tamaño9.72 Kb.
TV i Misèria de la II Transició

És una obra amb ganes d'agradar a tothom. Resulta, efectivament, divertida. És una línia que la Factoria Escènica Internacional (FEI), liderada per Carme Portaceli, ja ha practicvat algunes vegades amb peces com 'Fairy', per exemple. Però, alhora, peca d'uns acudits fàcils, uns gags enginyosos (com la barreja d'elements televisius que sumen revista del cor + corrupció + esport) o paròdics (com els personatges que semblen sortir d'Intereconomía) que es queden amb la broma però no punxen amb la valentia de molts altres muntatges d'aquesta companyia de compromesa trajectòria. Es mereix molta assistència de públic, tot i que cal anar avisats que no té el punch dur i incisiu d'altres muntatges de la FEI.



Jordi Bordes. Recomana.cat. Barcelona, 20 juliol 2013

TV i Misèria de la II Transició

Perfecte antídot escènic per capejar el moment històric al que, per força, ens hem hagut d’avesar. La crisi econòmica i de valors, tractats amb ironia mordaç a través de diversos retalls de quotidianitat portats al límit (David Bagés demanant perdó per gastar-se els diners per fotocopiar currículums en un entrepà de formatge) ...Fet i fet, no acumulem ja, massa mala bava? Què ens queda, sinó riure’ns de tanta putrefacció ?

Contagiats per ‘La aznaridad’, de Vázquez Montalbán, Albert Boronat i Carme Portacelli (autor i directora) han aconseguit ordir un dard enverinat que lliura moments hilarants. Fantàstica Lluïsa Castell en l’esquetx de la sanitat retallada, desdoblant-se en múltiples personatges. Bon contrapunt de comèdia musical amb alguns passatges cantats pels quatre intèrprets.

Víctor Giralt. Recomana.cat. Barcelona, 20 juliol 2013

Petardeig empipat i simpàtic

L'equip de Factoria Escènica Internacional (FEI) se serveix del ridícul d'alguns polítics i de la mandra i poca vergonya social (els treballadors, despistats; els empresaris, taurons que sempre troben un bon tall per beneficiar-se'n) per construir una peça fàcil, cínicament amable. Recorda, efectivament, 'Fairy', un altre treball efectiu del Grec del 2007, però que es queda més en joc que en punxada incisiva. Ni amb la retransmissió de l'equip de corruptes passant-se un sobre amb Bárcenas, Urdangarin, Matas i Camps, sí, però també amb algun isolat Millet, el joc pren forma de denúncia, de crítica. És un petardeig simpàtic, quasi inofensiu, a diferència d'altres muntatges contundents de la companyia, amb Carme Portaceli al capdavant, com podria ser 'La nostra classe' (Grec 2011), 'L'agressor' (2006) o, dins del TNC, 'Què va passar quan la Nora va deixar el seu home', de Jelinek (2008).

Ressona Manuel Vázquez Montalbán d''Aznaridad' (amb una veu en off de Rosa Maria Sardà) molt puntualment. El joc d'escenes i el plantejament de personatges és d'Albert Boronat, que teixeix un enginyós mapa de personatges que es troben i es perden, en una mena de gags còmics que, sense l'emoció de Sanzol, sí que desgranen un humor surrealista. Com la parella fidel i enamorada que discuteix per culpa de la factura amagada d'un entrepà de formatge.

El treball dels actors està abocat a provocar el riure de la platea, i l'aconsegueix. Els anònims vencedors en surten caricaturitzats. Tot i entendre que l'obra persegueix riure i fer la punyeta al poder té un punt demagògic per ser llegit en deliri irreverent.



Jordi Bordes. El Punt Avui, Barcelona, 21 juliol 2013

Humor desigual

Manuel Vázquez Montalbán, en concreto su libro póstumo 'La Aznaridad', en el que mostraba con ironía lo que fue el gobierno del PP presidido por Aznar, ha inspirado lo último de Carme Portaceli, un cúmulo de acciones disparatadas sobre la situación actual que vivimos, ya saben, crisis, recortes, corrupción, etcétera, escritas por Albert Boronat, adaptadas por ambos e interpretadas por cuatro de sus actores habituales. Jordi Prats se suma a ellos con su saxo y Rosa Maria Sardà pone la voz a los textos del autor de la serie Carvalho. Con todos estos elementos, Portaceli ha tejido un patchwork escénico desigual con el hilo conductor de un televisor que, aunque invisible, interpreta los sucesos para nosotros influenciándonos. Y es precisamente sentados frente a ese televisor que no está cómo los cuatro intérpretes empiezan y acaban la función; en el ínterin y a lo largo de casi una hora y media, protagonizan escenas que podrían pasar por fragmentos de programas televisivos desde un desvarío futurista.

No sé cuáles son las influencias humorísticas de Boronat y Portaceli a la hora de enfocar su mirada de la actualidad, pero me pareció ver algo de los Accidents Polipoètics en escena, su tono al recitar, y de los Martes y Trece, esas muecas deformadas por tics en los rostros de los intérpretes; me vino a la mente algún gag de la estupenda serie 'Little Britain' e incluso alguna idea desarrollada por 'Autobús de Campanya', ese individuo o colectivo que está arrasando en Twitter con su mordaz glosa de lo que está siendo nuestra baguette de panificadora de cada día. A menudo, sin embargo, el humor presente en 'Televisió & Misèria de la II Transició', título que por cierto ya es una cuchufleta del brechtiano 'Terror y Miseria del III Reich', cae en un registro tosco, torpe y forzado, ahí estarían, por ejemplo, las canciones, que también las hay.

Entre las escenas más logradas destaca la del hospital, con una Gabriela Flores embarazada de 36 meses por culpa de la lista de espera, una Lluïsa Castell que se desdobla en médico cirujano y enfermera enamorada de él, graciosísima; un Albert Pérez como paciente que colabora de voluntario y un David Bagés que se deja abrir en canal antes de asumir el papel de comercial de una empresa dedicada a la venta de órganos. Una entrevista de trabajo a un parado con master, una manifestación vista por dos mossos d'esquadra y por dos víctimas de sus porrazos, una tertulia política y la retransmisión de un partido de fútbol con todos los imputados actuales en las alineaciones de los equipos completan lo mejor de la propuesta.



Begoña Barrena. El País Cataluña, 23 juliol 2013


Compartir con tus amigos:


La base de datos está protegida por derechos de autor ©bazica.org 2019
enviar mensaje

    Página principal